IMPOST SOBRE BEGUDES ENSUCRADES ENVASADES

Adduint la necessitat de combatre l’obesitat i de reduir el consum de sucre, el govern de la Generalitat de Catalunya ha impulsat un nou impost que grava les begudes ensucrades

El passat 1 de maig va entrar en vigor un nou impost que grava el consum de begudes ensucrades envasades i que, per tant, té una incidència directa en l’àmbit de la restauració. L’impost ha estat creat pel Parlament de Catalunya i s’aplica únicament al territori català.

Per tal de mesurar i preveure la seva afectació en el dia a dia d’un local de restauració, cal tenir en compte la mecànica de cobrament de l’impost que preveu la llei. Així doncs, és el distribuïdor que proveeix el bar o restaurant de begudes ensucrades qui està obligat a aplicar l’impost i a incrementar, per tant, el preu de les mercaderies; això implica, com no podria ser d’una altra forma, que és el restaurador qui abona, en primer terme, el cost de l’impost. És irrellevant, a més, el lloc de fabricació i/o envasament de les begudes i el domicili de l’empresa distribuïdora: encara que es tracti de begudes fabricades o envasades fora de Catalunya o de distribuïdors amb seu a altres punts de l’Estat, aquests estan obligats a aplicar l’impost quan el receptor de la mercaderia (el restaurador) opera a Catalunya. En aquest cas, a la factura s’ha d’especificar obligatòriament l’increment concret que es deriva de l’aplicació del tribut, el qual forma part de la base imposable de l’IVA. D’aquesta manera el restaurador té coneixement exacte del cost de l’impost; la llei obliga el restaurador a repercutir l’impost al consumidor final, és a dir, a apujar el preu de venda de les begudes ensucrades envasades. Per tant, l’obligació d’autoliquidar l’impost trimestralment recau sobre el distribuïdor; quant al restaurador, aquest l’abona inicialment i està obligat, a continuació, a repercutir-lo al client.

Quant a la quota de l’impost, s’estableixen dos tipus de gravamen segons el contingut en sucre (begudes d’entre 5 i 8 grams de sucre per cada 100 ml i begudes de més de 8 grams de sucre per cada 100 ml). La factura del distribuïdor ha d’especificar per a cada producte quin gravamen s’ha aplicat (cosa que facilita la tasca posterior del restaurador). L’impost s’aplica a les següents begudes:

a) Refrescos o sodes, amb gas o sense gas

b) Begudes de nèctar de fruites o sucs de fruites

c) Begudes esportives

d) Begudes de te i cafè

e) Begudes energètiques

f) Llets endolcides, batuts i begudes de llet amb suc de fruita

g) Begudes vegetals

h) Aigües amb sabors

L’impost no s’aplica als iogurts bevibles, les llets fermentades bevibles, els productes per a ús mèdic i les begudes alcohòliques.

En aquests moments els serveis tècnics del Gremi estan elaborant una classificació de les principals begudes ensucrades que es consumeixen a Catalunya segons el gravamen que els hi és d’aplicació. En qualsevol cas, el distribuïdor està obligat a fer constar el gravamen aplicat a la factura que emeti contra el restaurador.